TRISTOR...

TRISTOR...
No ho entenc.Poc a poc en consumeixo, m’atrofio. No sé perquè. Sempre m’he trobat obstacles però sempre els he superat. Ara no, ara no puc.No ho entenc.Que he fet per cremar-me per dins?Que he fet per a que els dies es tornin cada cop més negres?Que he fet que la felicitat ha desaparegut?Bé; a desaparegut, o mai l’he tingut?No ho entenc.Em moro per dins,Alguna cosa m’ataca i m’atreu cap a ella.Vull lliurar-me d’aquesta càrrega que duc a l’esquena,Però; no la puc tallar,Si ho faig; me’n vaig amb ella.No ho entenc.No entenc el que em passa. Que es el que em passa?Es un forat lluny dels gustos i les olors de maduixes,Al contrari. Olor a cremat, podrit,No ho entenc.Aquella espelma que vaig encendre fa tants anys,S’ha acabat?Juraria que era mes extensa.L’ultima gota de cera rellisca poc a poc per les restes del cilindre, aprofita al màxim petita, arribes al final. El teu camí està a punt de finalitzar. Desperta i lluita els teus últims dies per allò que estimes de veritat. Et queda poc. Molt poc